RESOLUCIÓ EN RELACIÓ A LA CRISI ACTUAL, LES MESURES EXCEPCIONALS DELS GOVERNS ESPANYOL I CATALÀ I LA VAGA DEL 8 DE JUNY

La situació social, econòmica i ambiental actual és d’una gravetat extrema. L’economia està en una crisi profunda, amb una recessió que ja no es pot amagar més i unes perspectives molt fosques per als propers anys. El propi sistema s’està devorant a sí mateix. La recerca contínua del màxim benefici l’únic que està aconseguint és fer més rics als que ja eren rics, i immensament pobres a la resta de la població de tot el món. El model econòmic està esgotat. No pot haver-hi creixement permanent en un planeta limitat. Els fluxes de capital especulatiu a escala global fa molt de temps que han superat a una economia real productiva que s’ha anat deslocalitzant buscant la maximització de beneficis, en una espiral de precarització i empobriment. El govern mundial, avui ho sabem millor que mai, està en mans de les institucions financeres globals (Banc Mundial, Fons Monetari Internacional i Organització Mundial del Comerç) les quals no tenen cap control democràtic.

A Espanya, el govern Zapatero fa molt de temps que navega sense rumb. Primer es va dedicar a negar els primers símptomes de la crisi. Després va començar a injectar diners públics a les empreses i corporacions més poderoses amb l’excusa de recolzar l’economia i evitar la crisi. I per últim etziba una garrotada a l’estat del benestar sense precedents a la història de la democràcia contemporània. Ni tan sols el PP de JM Aznar es va atrevir a tant.

L’actual “Decret-Llei 8/2010 de mesures extraordinàries per a la reducció del dèficit públic”, aprovat al Congrés per un sol vot de diferència, carrega sobre el col·lectiu dels treballadors públics i sobre els pensionistes les conseqüències d’una crisi que no només no hem creat sinó que som necessaris per a remuntar. Aquestes mesures, profundament antisocials, són especialment injustes si recordem com s’ha gestat l’actual dèficit de les finances públiques de l’Estat els darrers dos anys i mig, amb alguns exemples:

·Fons de rescat del sistema bancari + compra d’actius: 150.000 milions d’€ (2008)
·Devolució dels 400 € de l’IRPF com a promesa electoral (2008): 6.900 milions d’€
·“Xec nadó”: 3.000 milions d’€ (2008-2010)
·Supressió de l’import sobre el patrimoni: 3.000 milions d’€ (2009-2010)
·“Plan E” d’impuls a obres al carrer per a recolzar a les empreses constructores: 13.000 milions d’€ (2009-2010)
·Plan 2000E, d’ajuda a la compra de cotxes (més del 50% de fabricació estrangera): 130 milions d’€ (2009-2010)

Tot això per no parlar de la progressiva baixada d’impostos que s’ha aplicat a les rendes més altes els darrers 15 anys (del 55% al 40% al tram més alt).

Durant l’època de “vaques grasses”, quan a Espanya s’han generat beneficis multimilionaris i molta gent s’ha enriquit, ni els serveis socials públics han millorat suficientment, ni tampoc als treballadors públics se’ls ha millorat el poder adquisitiu, més aviat al contrari s’ha anat aplicant pujades de l’IPC espanyol, que sempre és inferior a la pujada del cost de la vida a Catalunya.

La situació social està arribant a uns límits de col·lapse amb més de 4.500.000 d’aturats, uns serveis públics de salut, d’educació o d’assistència social en pèssimes condicions per falta de pressupost. I si mirem la situació del planeta, només ens podem esgarrifar davant la crisi ecològica global amb el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat, les crisis humanitàries, l’esgotament dels recursos naturals, la degradació i escassetat de l’aigua dolça, les migracions massives, les guerres neocolonialistes, la proliferació nuclear. Davant de tot això, el govern espanyol reacciona dedicant menys diners que mai a la lluita contra el canvi climàtic, la seva presidència de torn de la UE no serveix per a llançar una estratègia global per a salvar la biodiversitat i els fons d’ajuda al desenvolupament cauen a mínims històrics.

I, malauradament, La Generalitat de Catalunya, en aquest escenari, segueix les passes de Madrid...

Davant tot això, la Secció Sindical de CCOO a Forestal Catalana acorda i manifesta:

1. Criticar i condemnar totalment les decisions del govern espanyol de JL Rodríguez Zapatero i català de José Montilla d’aplicar les mesures legislatives urgents de “contenció de la despesa”, que ataquen frontalment l’Estat del Benestar i són especialment cruels amb les classes populars i més desafavorides.

2. Instar a les direccions nacionals i estatals dels sindicats, majoritaris i minoritaris, i de manera especial a la de la confederació de Comissions Obreres, a convocar una Vaga General a tot el país que faci front a les polítiques neoliberals i retrògrades del govern central i català, imposades per organitzacions antidemocràtiques de poder global com són el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial.

3. Convocar al conjunt dels treballadors i treballadores de Forestal Catalana a la Vaga el dia 8 de juny de 2010 i a participar en les diferents manifestacions que es realitzaran, d’acord amb la convocatòria feta pels sindicats a nivell d’Estat, pels següents motius:
·Per la manca de previsió dels governs català i estatal referent a la crisi econòmica i social que es venia gestant a partir d’un model de creixement econòmic totalment insostenible basat en la construcció, l’especulació i el capital financer.
·Per la política econòmica errònia dels governs català i estatal que ha primat la transferència de diners públics a la gran empresa privada generant l’actual dèficit públic.
·Per les mesures totalment antisocials que fan pagar la crisi als més dèbils: als pensionistes i a les classes més baixes que necessiten dels serveis socials.
·Per la contínua precarització del treball al sector públic, amb l’amortització de places, l’incompliment d’acords laborals, manca de reconeixement de serveis prestats i pèrdua contínua de poder adquisitiu.
·Per la retallada salarial al sector públic, d’una mitjana del 5% per al personal funcionari i laboral, que també repercutirà indirecta o directament a Forestal Catalana.
·Per l’amenaça imminent d’una reforma laboral que precaritzi encara més el mercat del treball, abaratint l’acomiadament i altres mesures.
·Perquè aquests retalls trenquen els acords signats, neguen el dret a la negociació col·lectiva i ataquen el procés de diàleg social.

AMB AQUESTES MESURES ELS DE SEMPRE SEGUEIXEN GUANYANT I LA MAJORIA PAGUEM

GUANYEN ELS MERCATS, PERDEM ELS TREBALLADORS I TREBALLADORES

EL 8 DE JUNY, MOBILITZA’T PELS TEUS DRETS!!!